19 Oct Els graus i l’escalada, l’eterna polèmica
El graus d’escalada, el clàssic debat
Un vespre de dissabte a la terrasseta d’un bar…
• Marc: Jo crec que aquesta via és “soft”, això no és 7a ni en broma, si l’he fet al segon intent i no m’he ni inflat!
• Edu: Ostres, com pots dir això?! A mi m’ha semblat 7a i ben posat! A tu et sembla més fàcil perquè ets alt i són passos llargs…
Mentrestant, a una taula interior del mateix local…
• Laia: Ara que has encadenat, què et sembla la via?
• Jordi: Jo diria 8a/+… No se, és dura per a 8a i fàcil per a 8a+.
• Eli: “Tio” les barres al bar! Mulla’t va…
• Jose: Jo només l’he provada un parell de cops però per a mi 8a està bé…
• Jordi: Tu primer encadena-la i després ja la decotaràs!
I així, passem tantes i tantes estones dels vespres de cap de setmana. Després de les intenses sessions a roca, què entra millor que una birreta fresca entre amics escaladors? Senyors, el debat està servit… Et sona??
Els graus, una temàtica recurrent entre escaladors.
L’existència d’una graduació
T’has preguntat mai per què existeix una graduació a l’escalada? Cadascú en dóna l’ús que vol, malgrat cal destacar que, principalment, el nivell assignat a una via d’escalada ha estat determinat per a poder orientar als escaladors sobre la dificultat d’aquesta. Té, per tant, l’objectiu d’evitar que l’escalador es posi en un compromís del qual no en sabria sortir; recordem que l’escalada no deixa de ser un esport de risc.
L'escalada és un esport de risc. Els graus el minimitzen.
Des d’un punt de vista més personal, també creiem que tot i la subjectivitat del grau, el fet d’etiquetar les vies amb nivells de dificultat ajuda a incrementar la motivació de l’escalador i potencia l’esforç de superació. Permet que l’escalador, de qualsevol nivell i experiència, pugui establir metes i iniciar una sana competició amb ell mateix que el porti a nivells de millora superiors. Tot i així, destaquem que el grau és totalment subjectiu i que aquesta no és la seva raó principal d’existència.
El grau ajuda a la motivació i a la superació, permet establir objectius clars.
La subjectivitat de les graduacions
La graduació de les vies d’escalada no reflexa dificultats estrictament homogènies a cada nivell, però tampoc ho pretén en cap moment.
La morfologia dels moviments d’una via, l’estil d’escalada d’aquesta o les condicions en les quals s’escala, són exemples de factors que poden fer variar de manera determinant les sensacions de dificultat d’un escalador a una via.
Segons les característiques de la via i el moment, l'opinió sobre el grau pot variar força.
El grau de cada línia queda determinat per un consens entre diferents escaladors que l’han realitzada. S’arriba a assignar una dificultat a cada via a través de la barreja d’opinions i sensacions que han experimentat uns quants dels diversos ascensionistes.
L’escala francesa de graduació
És l’escala actualment utilitzada al nostre país, així com a d’altres països europeus. A falta d’una normalització del grau, és possible que trobem marcades diferències en funció de l’escola i el país on anem.
Aquí utilitzem l'escala de grau francesa.
Com ja coneixes, l’escala francesa es regeix per dificultats determinades amb números, lletres (a, b i c) i signes +. La dificultat mínima d’escalada esportiva es comença a considerar a partir del 4t grau i arriba actualment fins al 9è (el més difícil), quedant l’escala oberta per la part superior per a futures ascensions de major dificultat. Un exemple de les dificultats d’aquesta escala en seria 6b, 6b+, 6c, 6c+, 7a, 7a+…
Altres escales de graduació
És important saber que altres països utilitzen diferents escales de graduació dels nivells de les vies d’escalada esportiva. Així, per exemple, Alemanya, Estats Units, Anglaterra o Austràlia, entre d’altres, tenen diverses escales de graduació amb les seves equivalències corresponents.
Altres països utilitzen diferents sistemes de graduació.
A continuació, us adjuntem una taula de conversió de graus per si viatgeu a escalar a l’estranger. Així, podreu saber en tot moment la dificultat de les vies que afronteu.
Taula de conversió de graus de vies d’escalada esportiva
Opinió personal
Des de Climb Around també ens agradaria donar la nostra visió. Com a creadors de ressenyes, som partidaris de respectar els graus ja establerts a cada àrea, els quals han estat assignats per un consens global entre diversos escaladors.
Per altra banda, ens agradaria mullar-nos expressant la nostra opinió, malgrat que, com ja hem comentat, no té cap efecte sobre la nostra creació de ressenyes d’escalada.
Ens agrada respectar els graus definits a cada zona pel consens dels escaladors.
A Climb Around ens decantem totalment pels graus apretats, però realistes a l’hora. No ens agraden les vies desorbitadament dures, ja que no li trobem el sentit i poden provocar que un escalador es vegi immers en un compromís que no desitja. Per altra banda, tampoc ens convenç enganyar-nos a nosaltres mateixos amb graus suaus. Simplement, creiem que quan un grau s’ha de suar, la satisfacció posterior a l’encadenament és molt major.
En qualsevol cas, pensem que més que escalar línies d’una dificultat concreta, escalem vies amb nom propi, cadascuna de les quals té les seves característiques i complicacions. Per a nosaltres, les vies són bones quan ens fan gaudir de la roca. I els reptes s’han de buscar dins la dificultat que suposa cada línia per a un mateix. Els graus són simples aproximacions que orienten a l’escalador i donen un “plus” de motivació.
Gaudir de la roca i buscar la màxima dificultat personal.
Al final, la millora personal al món de l’escalada no només es veu reflectida amb el grau, sinó amb les sensacions. Encadenar mola, però gaudir de la roca i sentir que un ha escalat bé, encara més!
Salut i bones escalades família! Fins la propera!
Equip Climb Around
No et perdis les novetats!